Book-Express 2010

Aquí teniu alguns dels textos inventats pels participants del Book-Express 2010:


Charlie, el pallasso
Clara

(Adaptació de Charlie, nas de llautó)
En un circ hi havia l’estrella, el fenomen, el protagonista. El pallasso era tot el centre d’atenció, però no era per ell, ell volia passar desapercebut, ell era modest. [pàg.1]
En Charlie, al seu camerino, es maquillava per a la gran funció, la gran obra, el gegantesc espectacle. [pàg.2]
S’estava posant les sabates, ja maquillat.
-Vinga, de pressa! –va dir una veu.
S’havia d’afanyar, perquè no podien començar la funció sense ell. [pàg.3]
Sortint del camerino tan ràpid com les gegantines sabates de pallasso li permetien, es va encaminar cap a la gran carpa. [pàg.4]
La gent es començava a impacientar.
-Corre, Charlie –va dir un altre cop la mateixa veu. [pàg.5]
Hom estava impacient perquè l’espectacle comencés, en Charlie va treure el cap per la cortina: hi havia molta gent! [pàg.6]
En Charlie es va presentar, acabava de començar l’espectacle. [pàg.7]
En Charlie es va asseure a la cadira per fer riure tota la gent de dins de la carpa. [pàg.8]
Per fer una broma s’havia d’enfilar a la cadira.
-Ha, ha, ha –reia la gent. [pàg.9]
Ara el pallasso feia veure que estava trist assegut al respatller de la cadira. [pàg.10]
Ell ja havia acabat, va agafar la cadira i quan es disposava a anar-se’n... [pàg.11]
...es va clavar una estella!
-Auuu! –va dir. [pàg.12]
S’havia fet mal, però estava content: la gent havia disfrutat. [pàg.13]

Charlie, nas vermell
Eulàlia

(Adaptació de Charlie, nas de llautó)
En un circ de la carpa vermella
el pallasso Charlie es preparava amb el seu nas vermell.
Es posa les seves botes,
surt del seu carro
i entra al circ.
Treu el cap per les cortines i l’il•luminen.
Surt a l’escenari i obre els braços.
Camina i s’asseu en una cadira.
Hi puja i mira.
S’asseu al respatller de la cadira.
Se’n va, arrossegant-la,
i crida: AUUUUUUUUUUUUUUU!


La invenció de l’Hugo Cabret
Àlex

(Adaptació d’un fragment)
Una nit de lluna plena als carrers de París tothom dormia o s’ho passava bé, però un noiet orfe se les veia magres per viure, ja que no vivia en una casa, sinó en una estació de tren. Quan surt el sol, l’estació s’omple del tot. El vailet pujava les escales fins a un passadís solitari. Hi havia un tub de ventilació i hi va entrar tot confós. Des de la seva perspectiva podia veure un rellotge i una parada de joguines on, em fa l’efecte, el vell dependent ja l’havia descobert.

La invenció de l’Hugo Cabret
Andreu

(Adaptació d’un fragment)
Una nit a punt de desaparèixer per la sortida del sol, en una ciutat com la meravellosa París. És esplèndida i no hi ha soroll, l’únic que es pot apreciar per la oïda són els ocells i les campanes del campanar. Una vegada aixecat el sol fins que les agulles del rellotge marcaven les nou en punt, tota la ciutat estava en moviment. En el mercat de la ciutat entra un home amb barret i una gavardina fosca. Entre la multitud que es forma als mercats hi havia un noi orfe atabalat per la gent. Bé, m’he descuidat de presentar aquest vailet: es deia Hugo. Aquest noi orfe tan confós com si fos un foraster se’n va anar per un petit carreró sense ningú, com si volgués amagar alguna cosa. Però amagava res, aquest noi? Es va posar en un conducte de ventilació, va arribar fins a la torre del rellotge i va triar just el 5 per mirar una botiga.

La invenció de l’Hugo Cabret
Marta

(Adaptació d’un fragment)
Un dia de sol radiant a París amb els carrers plens de gent, un noi es passeja entre la multitud, puja una escala i entra en una estació de trens.
S'esmuny en un túnel i entra en un conducte silenciosament. Un home està assegut en una paradeta avorrint-se d'una manera sospitosa, toquen gairebé dos quarts de dues i aquell noi encara està espiant per una escletxa.

La recepta del silenci
Sergi

Narrador: Heu pensat alguna vegada en una recepta del silenci? Jo no, fins avui. Ara ho explico.
Caixa del Silenci: ...
Recepta secreta: Però parla, home.
Caixa del Silenci: ...
Recepta secreta: Ai! Perdó, no recordava que ets muda. Doncs escriu-m’ho en un full. No tens boca ni cervell!!
Caixa del Silenci: Ehem, ehem.
Recepta secreta: D’acord, tens orelles, perdó.
Caixa del Silenci: Com deia, estic farta de menjar el mateix, tu no?
Recepta secreta: Sí, jo també. Però no podem fer-hi res.
Caixa del Silenci: O sí...
Recepta secreta: He dit que no!
Caixa del Silenci: Jo sí...
Recepta secreta: Ah sí?
Caixa del Silenci: SÍ!
Recepta secreta: Què? Va, digues.
Caixa del Silenci: Ajuntar-nos.
Recepta secreta: I després què?
Caixa del Silenci: Farem una recepta del silenci. I mai no ens cansarem de menjar-ne perquè s’haurà de menjar sense parlar (com que és de silenci). I no podrem queixar-nos d’ella.

L’amagatall
Àlex

Aquesta història va de dos cuiners, però els personatges més importants són una recepta secreta i una capseta de silenci. Un dels cuiners inventava moltes receptes i l’altre tenia el do de cuinar-les. El problema està en que el cuiner-inventor no volia treure a la llum les seves delícies.
Inventor de receptes: (Rient.) Ha, ha, ha! Amagaré les meves receptes en aquesta capsa, i qui l’obri quedarà mut per sempre!
La capseta de silenci s’omplia de receptes, fins que va arribar una gran recepta.
Capseta de silenci: Hola! (Desconcertat.) Qui ets?
Recepta secreta: Hola!! Sóc la recepta de les boletes. Un dolç berenar, una autèntica delicatessen! Però mai ningú em tastarà.
Capseta de silenci: (Enfadat.) Això no pot ser! Aquest menjar tan bo ningú el tastarà!
Recepta secreta: Tens raó, hem de pensar un pla...
Capseta de silenci: (Cridant.) Ja ho tinc! Quan el mestre vingui i obri la capsa, li tiraré el meu encanteri mut.
El dia següent, l’inventor de receptes va vindre. Va obrir la caixa...
Capseta de silenci: Té! Mut per sempre!
Inventor de receptes: (Mut.) Mmm! Mmm!
Capseta de silenci: Ves-te’n, recepta, a una altra cuina!
Recepta secreta: Adéu, capseta, i gràcies!
La capseta va córrer cap a la cuina de l’altre cuiner i tothom va poder degustar el plat.
TELÓ.

La baralla
Amàlia, Helena i Laura

Personatges: Bob Esponja, Gat blanc i negre i Jack Skeleton.
Bob Esponja: Estoy listo, estoy listo, estoy listo para trabajar.
Jack Skeleton: Dóna’m la recepta de la Burgerkangregurber de l’estiu!
Gat blanc i negre: No t’ho permetré! Com a gat protegidor de Bob Esponja –perquè m’ha donat la gana i per sortir en aquesta obra- si dones un pas més et posaré dins d’una de les capses del silenci i no en podràs sortir mai més! Ah, per cert, quina prefereixes: la de l’amor, la de l’embolic o la del cel?
Jack Skeleton: Doncs mira, no ho sé pas! Ah, per què no m’aboques una part del cos a cada capsa? I ja, de pas, m’hi aboques la recepta...
Bob Esponja: No! Per la defensa del knostracio crujiente, el meu súper treball, no ho permetré! Per això, separaré jo les parts del teu cos i les avocaré a cada capsa! Ha, ha, ha!
Gat blanc i negre: No! Les vull abocar jo!
Bob Esponja: No! Jo!
Al Bob Esponja li va caure la recepta i el Jack Skeleton va aprofitar que es barallaven per agafar-la, però el molt ximple va separar les parts del seu cos i les va abocar dins de les capses.
Jack Skeleton: Adéu! Jo ja tinc la recepta secreta!
Gat blanc i negre i Bob Esponja: Buaaaa! No s’hi val! Volia ficar-l’hi jo! Buaaaa!
Al final, tots van estar en pau. I el Jack Skeleton amb la recepta va restar per sempre dins de les capses del silenci.
Nosaltres: Adéu!

El detectiu Johan i el decapitador
Ferran, Nil i Jairo

En una nit de lluna plena, una misteriosa ombra mata a una persona.
Watson: Detectiu Johan, detectiu Johan, la policia diu que baixi.
Baixa. Watson li explica el cas, mentre l’ombra passa per darrera d’ells i deixa una caixa.
Detectiu Johan: (Cridant.) Senyor!
Watson: Què hi ha en aquesta caixa?
Detectiu Johan: Un cap! Amb una recepta caníbal! (Llegeix.) Tres caps humans, dues potes de conill i quatre becs d’ànec.
Watson: (Assenyalant l’ombra, que torna a travessar l’escenari.) Allà!
Detectiu Johan surt corrent.
L’ombra: Mai trobareu les meves dues altres caixes!

El robatori ninja
Adrià i César

Introducció
Narrador: Hi havia una ciutat en la qual hi havia el restaurant més luxós del món. Era tan luxós perquè tenien una recepta secreta que era boníssima. Aquesta recepta estava guardada dins de la caixa de silenci, sota clau. Si la obries et quedaves mut. El mestre era mut perquè no es va recordar d’agafar la clau de la caixa, perquè si l’obries sense la clau et quedaves mut, que és el que li va passar.
Primer acte
Narrador: Són les 10.30 de la nit i els ninjes estan a la seva guarida.
Ninja 1: Tinc una idea, entrarem pel sostre.
Ninja 2: Bona idea. Corre, agafem la munició.
Cap: On aneu tan de pressa?!
Ninja 1: Anem a robar la recepta del restaurant “Esmorzar Secret”.
Narrador: Que es el restaurant de la recepta secreta.
Segon acte
Narrador: Són les 00.00 de la nit. Els ninjes han pujat al sostre.
Ninja 3: Jo entro primer. I aviseu al cap.
Ninja 1 i 2: OK!
Narrador: El ninja veu la caixa, es dirigeix cap a ella...
CONTINUARÀ

Les aventures de l’Anna i la Sonia
Anna i Sonia

Sonia: Hola, Anna. Què fem, avui?
Anna: Què et sembla anar d’aventura?
Sonia: A on?
Anna: Al bosc encantat!
Sonia: Vale, anem!
L’Anna i la Sonia van començar a caminar. Quan van arribar al bosc van trobar dues capsetes. La Sonia va obrir una capsa de color verd i l’Anna també, però de color taronja. Quan l’Anna i la Sonia les van obrir, hi van trobar una recepta secreta.
CONTINUARÀ


Obra teatral
Maria i Marta

NARRADOR: Hi havia una vegada dues amigues: una que es deia Elisabet i li deien Eli i l'altra que es deia Marina. Entre elles tenien un secret molt gran.
MARINA: Vols anar a obrir la capsa del silenci?
ELI: No! La teva mare ens podria veure.... i si..i si descobreix la recepta secreta!?, i si...i si s'adona que si te la menges et complirà qualsevol desig!?
MARINA: Però ara no hi és, la podem fer en un moment i demanar aquella consola que volies.
ELI: (cara pensativa) No, encara millor! Podríem demanar que mai ningú descobrís el nostre secret.
MARINA: D'acord, doncs anem a preparar-la.
NARRADOR: Van buscar tots els aliments que estaven escrits, i la van començar a preparar. Al cap d'un moment entra la germana petita de la Marina que té tres anys.
MARINA: (a cau d'orella de l'Eli) Si s'adona que estem fent una recepta secreta de xocolata, voldrà quedar-se. Digues-li que estem preparant peix.
ELI: Jana, estem preparant un peix molt dolent.
MARINA: Ho veus? Ja ha marxat.
NARRADOR: Van acabar la recepta, la van posar un moment a la nevera, i després ja se la van menjar. Així mai ningú va saber el seu secret.

Un final de la història
Clara i Abril

(Adaptació d’un fragment de L’anell d’en Mides)
Els monjos, en veure que havia sobreviscut, el van condemnar a morir cremat. En apagar-se la foguera de la condemna, va restar allí un pilot de cendra del bon home. A hores d’ara, encara s’hi veu el pilot, cobert de mill i blat: són els coloms que encara li porten menjar.

Continuació del conte “Un veredicte just”
Maria i Marta

Al cap d'una estona el jueu va trobar la seva bossa de diners, però com que era molt garrepa i eixerit no ho va dir a ningú, això ho va fer perquè va pensar que si algú trobava alguna bossa de diners, ell només havia de dir que era la seva per poder quedar-se amb els diners. Estava ben convençut que guanyaria uns calerons extra. Però mai ningú va trobar una altra bossa.

Consells de Biblioteca
Ion

Et diré consells per anar a la Biblioteca.
Pren la recepta secreta de la Felicitat
(Molt d’amor!
Molta confiança en els altres i en un mateix!
Una bona dosi de paciència!
Una picossada d’humor!
Un munt d’optimisme!
Un bon pessic d’amics fidels!)
per estimar els llibres,
i obre la capseta de silenci per fer silenci.