Book-Express 2010

Aquests són altres textos inventats pels participants del Book-Express 2010:


Arri, tatanet
Roger L.

Príncep: Ai, mira, aquella noia que ha passat per aquí abans s’ha descuidat això, aquesta capsa. És molt maca, a veure què hi ha dins?... Ecs, quin fàstic, són cendres per tapar-se la cara. Li aniré a portar. Però, cap a on deu haver anat? Em sembla que ha tirat cap al barranc, cap a aquell camí que va posar una bruixa que deia que duia a totes les ciutats del món. Potser si l’atrapo no cau pel barranc i s’espaxurra. Vaig cap allà! Arri, tatanet! Arri, arri, tatanet!... Ai, el barranc! Ai, ai, ai! Para, tatano, para, que caaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaic!!!!!!!!!!!!

Objectes amb vida
El mirall de la veritat és un llibre futurista; el va crear un bruixot molt poderós, que es va equivocar amb la data i el va enviar a un avantpassat seu. La portada és com un mirall que sempre diu la veritat. (Roger G. i Dani)

Imatges que parlen
Nosaltres hi veiem uns ocells que venen d’Origamiland. Van en bandada d’uns vint i són semblants als que fa l’home, de papiroflexia. Fan forma de fletxa indicant on van. Quan han de fer les seves necessitats, les fan damunt de les estàtues. Semblen de la pel•li “Avatar”. (Aida i Dani)

Gos
Roger L.

L’únic esclau
que juga amb el seu amo
es diu gos.

L’autògraf
(Text dramàtic escrit a raig per la Zúria, l’Aida, el Roger G., el Dani i el Roger L.)

Estem a Madrid, a l’estadi Vicente Calderón de l’equip Atlètic de Madrid, amb un jugador anomenat Diego Forlán (el pichichi de l’equip colchonero).
Anna: Diegooooooo! Sóc gran fan teva!
Diego: Què vols?
Anna: Vull un autògraf!
El Diego agafa la llibreta i signa l’autògraf. L’Anna se’n va a sopar amb uns amics.
Amics: (Incrèduls.) Que tens un autògraf del Forlán? Au, va! Del millor jugador del Mundial?
Anna: Sí, sí, aquí el tinc! (Treu la llibreta i l’autògraf ja no hi és.) Era aquí!
Amics: (Rient-se’n.) Sí, clar...
Anna: Algú me l’ha robat. Espereu, que el truco. Sí, és que tinc el seu número.
Amics: (Dubtant.) Sí? A on?
Anna: Aquí! Eh? Ja no hi és...
Amics: Va, home, no siguis tan mentidera!
Anna: Però si és veritat!
Amics: Canviem de tema...

Pollastre rostit
(Text dramàtic escrit a raig per la Zúria, l’Aida, el Roger G., el Dani i el Roger L.)

Dalt d’un arbre, en Pep i la Pepa mengen pollastre rostit.
Pep: Aquest pollastre rostit està cremat. La pròxima vegada, el compres a la botiga del costat. Ara se’ns ha cremat la casa i tot, i ens l’hem de menjar a l’arbre.
Pepa: I què vols? Era el més barat del mercat, perquè no tenim diners.
Pep: Ara sí que tenim diners!
Pepa: Nosaltres, tenir diners? Quina gràcia!
Pep: Sí, és veritat, perquè he trobat feina i em paguen 1.000 euros al mes.
Pepa: Aiiiiiix! Què dius, nano?
Pep: Sí!
Pepa: Doncs que bé!
Quan va acabar el dia, se’n van anar a casa. La Pepa va anar a casa d’en Pep i van parlar i parlar fins que es van besar.
Pepa: (Rient.) El teu petó feia gust de pollastre cremat.
Pep: Vols que ens mengem un gelat de xocolata?
Pepa: El pagues tu?

L’onada
(Text dramàtic escrit a raig per la Zúria, l’Aida, el Roger G., el Dani i el Roger L.)

Dani: Són les tres del matí i estic fent surf. A aquesta hora, les ones són genials. (Veu una noia.) Hola.
Eva: Hola, com et dius?
Dani: Dani. I tu, com et diu?
Eva: Eva.
Dani: Quants anys tens?
Eva: 15. I tu?
Dani: 16. Sóc del 94.
Eva: Jo també! Però els 16 els faig a l’octubre.
Dani: Vols que anem a prendre un gelat?
Eva: D’acord.
El Dani i l’Eva passen tota la nit junts, fins que...
Eva: Auxili, Dani, s’acosta una onada massa grossa i...
L’onada s’empassa l’Eva.
Dani: Ja vaig, Eva. (La rescata i l’Eva li fa un petó.) Ostres...!

Al supermercat
(Text dramàtic escrit a raig per la Zúria, l’Aida, el Roger G., el Dani i el Roger L.)

Al supermercat de Palau, la Sofia no troba el tomàquet.
Sofia: Perdoni, senyor, em podria dir on està el tomàquet? Ah, i ara que hi penso... i l’arròs, i els sucs, i els iogurts i... els gelats?
Jordi: El tomàquet i l’arròs, a la dreta. A l’esquerra, els sucs, els iogurts i els gelats. Perdona, com et dius? Jo em dic Jordi.
Sofia: Jo em dic Sofia.
Jordi: Així, deus ser la famosa Sofia que mai no sap trobar les coses al supermercat! He sentit parlar molt de tu!
Sofia: Vaja, quina vergonya...
Jordi: No t’amoïnis! Jo mai no trobo els carrers i sempre em perdo.
Sofia: I no et fa vergonya?! Noi, que tu ja ets gran! A veure si te’ls aprens, que no és tan difícil! Ostres, que fas pena!
Jordi: Home, faig tot el que puc. Intento ser com el Roger.
Sofia: Qui és aquest Roger?
Jordi: El meu nòvio.